És originària de la marjal de l'Albufera de València, a la comarca natural de la Ribera del Xúquer, al sud de la ciutat de València, que es menja en qualsevol ocasió, especialment quan s'ajunten les colles d'amics o les famílies, dissabtes, diumenges o festes tradicionals i es considerat el plat típic valencià per excel•lència.
Encara que tradicionalment s'hauria de conèixer com arròs a la paella, paella d'arròs o arròs en paella a la valenciana, el nom paella s'utilitza tant per al plat d'arròs ja cuit, com per al recipient, el nom del qual deriva del llatí patella.
La paella era, en principi, a la comunitat valenciana, una menja senzilla que es feia amb les quatre coses que es tenien a mà, a banda de l'arròs: una miqueta de carn de conill, pollastre o fins i tot ànec , verdura (bajoques, fesols i tomata), oli, aigua, safrà i sal. Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, molts dels quals la tracten com a bé turístic rendible, sobretot si du marisc: llamàntol, gambes, llagosta, etc.
L´ARRÒS AMB FESOLS I NAPS
L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta de València, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa (País Valencià), conegut també amb el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per com de contundent que és, és molt comú gaudir-lo a les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un esdeveniment festiu.
Es cuina en un calder alt metàl·lic o de fang, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc (orella, morro, cansalada i fins i tot manetes) botifarres de ceba, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs.
Hi han variants locals, ja que com més al nord de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví perquè el resultat final siga menys greixós, i en altres zones properes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó
L´ARRÒS AL FORN
En alguns pobles també es conegut com arròs passejat, ja que calia passejar la cassola fins el forn de pa més proper perquè no hi havien forns domèstics o pel costum (la pràctica de dur la cassola al forn encara és viva en certs pobles avui en dia). Cal esmentar que els forns de pa reservaven, i encara ho fan en alguns llocs, un dia determinat de la setmana per a portar a coure l'arròs o altres plats.
Altre nom que rep aquest plat a València és d'arròs rossejat, pel color ros o daurat que adquireix l'arròs.
ELS EMBOTITS DE REQUENA
Hi han llocs a on es fan fires per a exhibir els embotits de millor qualitat i otorgar premis, com la "Mostra de l'Embotit Artesa i de Qualitat de Requena" que es celebra anualment en aquest lloc.
LES MONES DE PASQUA
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es troba amb un caramull de clara d'ou, en lloc d'un ou dur damunt, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, la qual cosa hi deixa una mena de caputxó. Al mateix País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l'any. És el cas d'Alberic, a la Ribera Alta, d'on és típic el característic panous, coca d'aire o pa cremat, noms que fan referència al color torrat i a la presència d'ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja s'en parla al manuscrit Formulari pràctic de cuina, de Joan Company (1905, "pa cremat a l'estil d'Alberique").
ELS LLAGOSTINS DE VINARÒS
Les Festes del Llagostí al mes d´Agost tenen un caire més turístic ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seva cua amb un toc morat ).
L´ALL I PEBRE
L'all-i-pebre d'anguiles és el més conegut, però se'n pot fer també de llissa, salmó o d'altres peixos.
